Camins de ronda seguint el litoral:
El Camí de ronda, inicialment eren senders propers al mar que els llavors anomenats Carrabiners i posteriorment la Guardi Civil utilitzava per al vigilància del contraban, es van crear en segle
XIX i actualment és la millor manera de conèixer els més encantadors racons, cales i platges de la Costa Brava.
Presentem 15 trams del Camí de ronda per recórrer a peu i dos per fer-ho per mar, ja que no està permès accedir als senders del
Parc Natural Nacional Protegit de les Illes Medes.
De a
De a
De a
De a
De a
Poblacions no costaneres d'interès:
Són molt reconeguts els petits pobles.......
........
De a
De a
De a
De a
De a
Els vents del Alt Empordà.
Tramuntana:
La Tramuntana (de més enllà de les muntanyes) és un vent del nord, fresc i sec. Utilitza el nord dels Pirineus com a zona d'acceleració. Pot durar diversos dies amb
ratxes ocasionals de més de 200 km / h. És un vent estimat per uns i odiat per altres, perquè és sec, fresc, fort i permanent en moltes ocasions.
Molt agradable i atractiu a les cales i platges orientades al sud, molest i perillós per als pescadors i navegants.
Quan bufa la Tramuntana, el cel del Alt Empordà sol presentar un color blau molt intens i profund.
Un poema de Fages de Climent i il·lustrat per Ernest Moradell està dedicat a la Tramuntana.
Gregal:
És un vent de característiques similars a la Tramuntana però del nord-est, fresc i sec. Generalment el gir de la Tramuntana es transforma en Gregal. El seu nom ve
dels antics navegants a vela catalans que l'utilitzaven en els seus viatges a Grècia.
Llevant:
És un vent de l'est, una mica humit perquè prové de la mar, el seu nom prové del llatí "Llevant", que s'eleva, és a dir per on s'eleva o surt el sol.
Són temuts els temporals de Llevant al Alt Empordà, que se'ls anomena "llevantades".
Xaloc:
El Xaloc "Siroco" és un vent del sud-est propi de la Mediterrània, no és gaire freqüent als Països Catalans i, les poques
ocasions en què bufa, difícilment passa de moderat. Ve del Sàhara, és càlid, una mica humit i gairebé segur que la pluja serà de fang.
Migjorn:
És un vent de procedència sud, al Baix Empordà, el Migjorn no es considera bo ni per a la pesca ni per a la navegació i com que és poc freqüent, sovint se'l confon
amb els seus veïns, el Xaloc i el Garbí, el seu nom prové dels termes "mig i jorn" mig i dia, en al·lusió al pas del sol per la meitat del seu curs.
Garbí o Llebeig:
El Garbí o Llebeig és el nom del vent càlid i molt humit de component sud-oest, és freqüent durant l'estiu. Pel seu origen, porta sorra abundant i
pols molt fina en suspensió procedent del desert del Sàhara.
Normalment el Garbí és anticipat per la calima (boira càlida) que apareix a l'horitzó cap al Sud. El color característic de la calima és provocat per la gran
quantitat de pols africana que porta.
L'aparició d'aquest vent anuncia l'arribada de la depressió que l'origina i que moltes vegades ve acompanyat de pluges.
Importants són temporals de mar que produeix el Garbi a les costes del Baix Empordà, tant a l'estiu com a l'hivern.
Ponent:
Ve de l'oest, de vegades el Ponent pot ser un vent fred, sovint arriba al Baix Empordà reescalfat després d'haver travessat tota la Península Ibèrica. A l'estiu,
sol ser molt càlid i sec i per això no porta casi mai pluja.
Mestral:
Procedent del nord-oest, el nom prové del llatí Magistrale, 'magistral', ja que és un vent sec i violent temut pels agricultors i mariners. Al Baix Empordà, es
produeixen vents forts de mestral quan l'anticicló atlàntic domina l'est de la Península Ibèrica i el seu flanc nord és travessat per un corrent pertorbat, que traspassa els Pirineus i acanalat
vents freds i forts per la vall Ebre.
